Disfruta de tu estancia...

Aquí encontraras todo lo que realizo en mi Grado Medio de Pre-impresión digital, como por ejemplo: Tratamiento de Imagen, tratamiento de textos, ilustración vectorial, soportes papeleros y soportes de impresión e incluso mis trabajos propios.

PreImpressió Digital

Alumne de l'escola IES Esteve Terrades i Illa, realitzant un GM de "Tècnic en PreImpressió Digital".

UF1: Offset

El sistema de impresión offset

Los principios

La impresión planográfica, es la que no tiene zonas en relieve, se hace con repulsión entre agua y aceite-graso (la tinta que se use será grasa). La plancha tiene una zona afin al agua (encrófila) y una zona afin a la tinta(lipófila). Tiene un equilibrio entre agua y tinta.





Historia del sistema


En 1796, Alois Senefelder inventa la técnica de impresión denominada litografía. En esta técnica se emplean como soporte dos placas de piedra caliza, que absorben las sustancias grasas y el agua.

Es en una máquina de este tipo donde, el 1890, se descubre el sistema offset, porque, en una unidad de impresión directa, si no entra ninguna hoja de papel y la película de tinta se transmite directamente sobre el caucho, la transferencia de la tinta del caucho al papel provoca una calidad de impresión mejor que la que obtenemos en la transmisión directa.



El sistema de impresión offset es el más utilizado de entre todos los sistemas de impresión. Dependiendo de la zona de estudio, lo grande que sea la tirada... Ya que es un sistema economico, siempre y cuando tenga una demanda y tirada grande.


Los elementos utilizados:



  • La forma o matriz (plancha)
  • El soporte (papel)
  • La tinta
  • Solución de mojado (agua destilada)

El llamado equilibrio agua/tinta es la desventaja más grande del sistema offset, dado que afecta directamente a la calidad del impreso. Un exceso de agua puede llevar a una excesiva emulsificación de la tinta y un contenido de agua en defecto puede evitar la correcta transferencia de tinta a la mantellina de caucho y posteriormente al papel.

La base de la plancha puede estar realizada de:

-Poliester
-Aluminio
-Polimetálicas
Aunque el material más utilizado es el aluuminio, ya que es ligero, resistente y económico.

El soporte


El principal soporte con diferencia utilizado en la impresión offset es el papel. Aun que también se puede imprimir sobre plástico, utilizando tintas UVI.


La tinta


Las tintas de imprimir están compuestas de dos fases: una sólida discontinua y que da color, los pigmentos (sólidos finamente divididos), y otras líquida que transporta y fija el soporte el color ademas de dispersar y suspender a los pigmentos.




Las tintas para la impresión offset necesitan algunas peculiaridades, como que no se disuelvan en el agua de mojado, que su intensidad no se debilite en presencia de la humedad y que no sean abrasivas para evitar el desgaste de la plancha. Su finura ha de ser extrema, ya que la película de tinta que se transmite al papel muy fina.
La tinta ha estado diseñada para emulsificarse hasta un 25% en agua. Cualquier cantidad superior se considera excesiva y provoca pérdidas de calidad al impreso.

La solución de mojado


El agua de la que podemos disponer industrialmente, o incluso domesticamente no es pura. 

Estas aguas que son las que se utilizan para definir las zonas no impresoras en la impresión offset se ha de controlar algunas características para una correcta impresión, como por ejemplo:


  • La dureza
  • El pH
  • La tensión superficial
La dureza del agua se representa en grados según diferentes escalas; normalmente se determina en grados dH alemanes. En esta escala corresponde 1 o a una concentración de 10 g en 1000 litros de agua.

Se recomienda trabajar con una dureza inferior a 15 o dH

El pH indica si el agua es ácida o alcalina. El agua (H2O) no consta sólo de moléculas formadas por átomos de hidrógeno y de oxígeno, sino que contiene además iones e hidroxiliones libres que, en el agua neutra, se equilibran. Si predominan los iones de hidrógeno, se habla de un líquido ácido, si predominan los hidroxiliones se dice que el líquido es alcalino.

Se representa numéricamente, el valor medio '7', corresponde a un pH neutro, pero para la impresión offset, el agua de mojado ha de tener un pH comprendido entre 4,5 y 5,5.

El pH puede medirse de diferentes maneras, normalmente el impresor utiliza una tira de control colorimétrica o un peachímetro.



Los productos capaces de reducir la tensión superficial e interfacial de un líquido son los tensoactivos y los componentes alcohólicos; uno de los más importantes es el alcohol insopropílico.

La mantilla de caucho

Es la encargada de transferir, la tinta de la plancha al soporte que queramos imprimir; por este motivo se dará una especial importancia a su elaboración, su montaje y su mantenimiento.

Las características más importantes que se exigen a los cojines de offset son:
-El groso del cojín no ha de tener hoyos, agujeros o manchas.
-No abrasiva
-Elástica
-Dureza superficial uniforme y suficiente para reproducir una imagen fiel.
-Muy lisa
-Receptiva a la tinta.

Clasificación de las máquinas offset

Para la impresión offset tenemos diversos tipos de máquinas, que, según su configuración, pueden ser:

  • prensas de pruebas
  • prensas rotativas de pliegos
  • prensas rotativas de bobina



Prensas de prueba

Son máquinas con una estructura planocilindríca y con muy poca automatización, se utilizan generalmente, en los talleres de fotomecánica para la realización de las pruebas de impresión, aunque cada vez en menor calidad.



Prensas rotativas de pliegos
Según el tipo de trabajo que realizan las podemos clasificar en :


  • Monocolores, constituyen la configuración más simple; tienen gran versalidad de trabajos y para imprimir más de un color han de realizarse posteriores pasadas por la máquina. Su configuración hace que tengan una buena accesibilidad y un buen control de la hoja impresa.
  • Bicolores, se trata de dos impresiones o colores en una sola pasada por la máquina; el inconveniente es que cuando se imprime el segundo color aún no se ha secado el primero. Esto puede provocar el efecto duplicado.
  • Multicolores, más de tres grupos de impresión unidos. Se utilizan para realizar el producto acabado por una de sus caras o bien combinar la impresión CMYK por una cara y la impresión de un color por otra.



Prensa rotativas de Bobinas
Imprimen el papel que llega en forma de bobina, de esta manera la impresión rotativa es mucho más rápida y ademas la materia prima es más económica, utilizandose para impresiones con grandes tiradas, como es el caso de los periodicos, impresión comercial...

UF1: Història de la Informàtica

UF1: Història de la informàtica

   Test de turing
·Aquest test requereix que un ordinardor  sigui capaç de mantenir una 'conversa' amb una persona (sense que aquesta pugui distingir si està mantenint una conversa amb un ordinador o un altre ésser humà..)

La preinformàtica


·Desde fa mil·lers d'anys, fins fa cincuanta, per calcular s'utilitzava l'àbac.
En 1947, un japonés amb un àbac va ser capaç de calcular més ràpid que un altre amb calculadora.


Abac 


La Pascalina

-Normalment ,es pensa que les tecnologies noves segueixen per una intervenció de l’atzar , de l’acció inventat iva d’un gran home o dona .
-Els que tenen actituds utilitzen les noves tecnologies .
El 1672-1673 , la calculadora de Leibniz feia càlculs de les quatre operacions bàsiques i extreia l’arrel quadrada encara que no sempre el resultat era correcte.

-1862, Charles Xavier treu l'aritmòmetre, amb l'idea de poder comercialtzar-lo, aquesta calculadora no fa errades.

-1801, 129 anys després, Joseph Marie Jacquerd, va colocar dissenys en els seus telers, mitjançant un sistema ed cartons perforats.

Trets diferencials amb tot l'anterior:
  •  El teler pot programar-se.
  • Disseny són atractius i modificables per diferents clients.
  • Les targetes perforades s'utilitzarien fins la dècada de 1970.
  • Factor de progrès vital en la històrtia (entrada de dades)

-Charles Babbage, construeiix ua màquina per poder fer tots els càlculs i fòrmules complexes del seu doctorat.(Fa servir les targetes perforades de jacquerd).

-Augusta Ada Byron. Va ser la primera dona informàtica i programadora del món. (Hi ha un llenguatge de programació amb el seu nom).

-1890, Hermann Hollerith, va desenvolupar un equip en base als cartrons inventats per Jacquerd.
Per fer el cens de 1880 dels EE.UU, es tardaven 7 anys, ja que es feien manualment.
Aixi els cens de 1890 ja va fer-se en 2 anys i mig.

-El 1896, va fundar la Tabulation Machine Company, que després va unir-se amb dues empreses i formaran la Computing Tabulation Recording Company (1911).

-Al 1924, després de la mort de Hollerith la CTRC va canviar de nom, passant a anomer-se IBM (International Bussiness Machine).




La informàtica

Les raons:
  • La Segona Guerra Mundial (1939-1945) proporciona un estímul als governs per invertir en investigació per fer bones computadores.
  • Després de la Segona Guerra Mundial, els informàtics parlen de la 'Generacions informàtiques'
  • La industria militar dona peu a que els investigadors es posin les piles.
-1943, per encàrrac de la Marina Nordamericana. La IBM va construir el Mark I, totalment electromecànic. (17 m de llargada, 2,5 m d'alçada i 5 tonelades de pes.

diferents clients .
-Amb l’entrada de dades representa un progrés vital en la història de la informàtica .
-Les targetes perforades s’utilitzarien fins a la dècada de 1970.




Primer computador modern:

-Charles Babbage: construeix una màquina diferencial per poder fer tots els càlculs i fórmules complexes del seu doctorat.
Fa servir les targes perforades de Jaquad.
Té un sicle formatiu , entrada- processament- sortida –emmagatzematge.
-El 1991, el museu de ciències de Londres construeix la maquina amb els seus plànols i va funcionar .


-Agusta Ada Byron : la primera dona informàtica i programadora del món , va contribuir en els plànols de Charles Babbage. Hi ha un llenguatge de programació amb el seu nom .
El 1890 Hermann Hollerith , per accelerar el treball del cens dels EE.UU va desenvolupar d'acord ambls cartons perforats.
-Hollerith era un estadístic .

-Per fer el cens del 1880 del EE.UU es tardarà 7 anys (treball només manual ).


-Gràcies a ell es van codificar les respostes de les targes.
El 1896,l’èxit de Hollerith que va fundar Tabulation Machine Company, que després va unir-se amb dues empreses i van formar la Computing Tabulatoion Recording Company (1911).
El 1924 , després de la mort de Hollerith , la CTRC va canviar de nom , passant a anomenar-se : IBM ( Internacional Business Machine ) .
2n Part:
Les raons:
-La 2n Guerra Mundial (1939-1945) proporciona un estímul als governs per invertir en investigació per fer bones computadores (per fins militars ).
-Després de la 2n G.M per descriure el progrés tècnic dels ordinadors ,els informàtics parlen de generacions informàtiques cadascuna amb les seves diferències .

El 1943, per encàrrec de la Marina Nord Americana , la IBM va construir el Mark l ,totalment electromecànic de 17 m de llarg , 2,5 m d’alçada i 5 tutelades de pes .
S’ utilitzara per fins bèl·lics , el primer ordinador automàtic tenia 750.000 parts.
Mark l Era una maquina molt lenta tardava entre 3i 5 segons per una multiplicació senzilla.



ENIAC:


Per calcular la trajectòria dels míssils ,l’exèrcit americà.
L’orinador ENIAC : 1946 ,tenia 18.000 vàlvules de tub , en un ordinador de només 3 segons per operació.
Però : no guardava els resultats , i els havien d'anar repetint les operacions .
Així John Von Neumann , aconsegueix el concepte d’emmagatzematge de programa.

Vàlvules de tub

La 1ra Generació d'ordinadors (1951-1959):

-Els ordinadors es divideixen al mercat comercial.

-Fan servir vàlvules de buit. Les vàlvules de buit podien multiplicar dos nombres de 10 dígits ,40 cops per segon ...
-Els tambors magnètics apareixen i serveixen com un sistema d’emmagatzematge secundari.
Però : les vàlvules de buit fallaven perquè es cremaven , els ordinadors estaven parats molt temps.

També els ordinadors eren molt cars ,necessitaven instal·lacions especials i personal qualificat.
-Personal qualificat: treballen en llenguatge màquina tot son 0 i 1 ,són especialistes els que programen aquestes màquines.
-Les maquines encara treballaven amb targetes .

Segona generació d'ordinadors (1959-1963):

1948, transistor.                
Gràcies això, els ordinadors són:

 -Més petits                                 -Més petis 
-consumeixen menys energia       -Més ràpids
-Treballaven en fred.                  -Més fiables.

-Gràcies als llenguatges d'alt nivell, els ordinadors són més fàcils de programar.
-Poden comunicar-se entre ells, per linies telèfoniques (lentament).
-Cinta magnètica sustitueix al tambor com a emmagatzament secundari (una sola cinta pot guardar la informació de 1.000 targetes perforades).

PERÒ, l'ordinador es queda parat.


Una primera sol·lució al problema va culminar al 1964, amb la sortida final de ILLIAC IV, el primer superodinador.

Altre sol·lució al problema seria el MAC (ordinador d'accès múltiple).

La 3ra Generació d'ordinadors:

-Una altre invent de 1958 canvia notablement la forma de fabricar ordinadors :els circuits integrats o semiconductors.

Els circuits integrats , incorpora molts transistors i circuits dins d'un disc senzill o xip. Eren més ràpids , tenien mes memòria , i més fiables.

El PDP-8 va ser el 1r miniordinador del mercat al 1965. PDP volia dir "processador de dades ".

-Els ordinadors van baixar el seu cost una quarta part del que costaven .
-Les petites companyies per fi podien comprar ordinadors.

-Hi va haver una febre de vendes i IBM treu el 360 de distintes mides ,però basat en el mateix llenguatge màquina.

-El 1967 .IBM decideix obrir els seus sistemes de manera que l'usuari només havia de comprar els convertidors de llenguatge que necessités .
-Això és important: perquè és el principi de l’industria del software.

Circuits integrats

La quarta 4a Generació:

Un invent de principis de la dècada de 1970 va ser el xip microprocessador (Intel 4004):
  • Te en un sol xip tota l'unitat de control i l'unitat aritmeticològica d'un ordinador.
  • Les tècniques de fabricació han permés fabricar-los a gran escala, aquest xip conte milions dels antics.

    Les grans companyes no varen prendre seriosament aquesta novetat, deien que era una joguina.


Altair de MITS de 1975, és el primer microordinador
 - A finals de la dècada de 1970: kits de muntatge d'ordinador per aficionats.
PERÒ: Dos joves empresaris, Steve Jobs i Steve Woznaik somien en crear un 'ordinador domèstic'.
Aixi que venen el seu cotxe per 1000 euros; i en un gartge funden Apple Computer, el 1977.
APPLE II
Ja tenia forma d'ordinador amb teclat, monitos, unitat de disc i sistema operatiu.

  •   Cada cop hi han més transistors en un xip: Pentium Pro, 5,5 milions.
  • Es desencolupen les primeres xarxes d'alta velocitat. (Xarxes LAN i xarles WAN)


La 5a Generació:


-Els ordinadors cada cop eren més petits , fiables , ràpids i econòmics.
-Tenien una gran versatilitat de software.
-No feia falta sabé informàtica per utilitzar els ordinadors , gracies a les GUI ( interfase gràfica d'usuari) , primer Apple amb el seu "FINDER" i després Microsoft amb Windows (molt de temps després ).
-Des de 1981 fins al 1991 Apple i Microsoft no eren compatibles i no es podien compartir arxius entre els diferents plataformes .

En el 1969, en la Guerra Freda entre EE.UU i l' Unió Soviètica , la ARPA.
Al gener de 1983 l'ARPANET va canviar la seva raó social de NCP a TCP/IP , i el 1985 apareix el FTP .

El CERN va llaçar la idea i va crear la "World Wide Web" entrelligant sistemes.