Tractament de textos

UF3 - TIPOGRAFIA-[Caràcters, historia,tipologia, parts del caràcter, famílies de caràcters, tipologies de famílies].

TIPOMETRIA [ Unitats de mesura, canvis d'unitats de mesura].

Lletra manuscrita-Lletra digital

Lletra impressa-Letra digital/Estructuració

Impressió- En calent-De bloc [Tipografia, Monotípica, Linotípica]- En fred.

En fred- Fotocomposició. Maquina d'escriure.

TIPOGRAFIA- Un conjunt de característiques visuals de les lletres i nombres d'un text, tals com el seu disseny la seva forma i grandària.

(1)Serifes- Terminals, adorno i s'utilitzen per fer llibres continuats i molts llargs.

No serifes- S'utilitza per fer titulars o rotuls curts, també s'utilitza per a la web.

(2) Interletrejat

Helvética: No serifes.

Times: Te serifes.

Tipografia: Art subtil.

(A)Lletra- trets característics

(B)Familia de lletres- organitzats en alfabets.

C)Paraula (D)[Linia,Paràgraf] = -(E)Bloc de text o paràgraf.

(F)La columna

(G)La maqueta de pàgina

(H)L'imprès

-(A) Roma Antigua : Las letras vénen de la Roma antigua, ja que tenien una estructura bastant marcada.

-(B) Familia de lletres: Conjunt de signes escripturals que comparteixen trets de disseny comuns. (També pot haver subfamílies)

Subfamilies:

(A)Angle del traçat = fi,mig, negre.

(B)Forma del traçat = perfilat, ombrejat.

C)Preparació dels eixos= estreta, expandida, rodona.

(D)Inclinació dels eixos= Cursiva, inclinada.

-C) La Paraula: ->millar lectura: barreja de majúscula i minúscula.

(1)Forma exterior 

- M: densificació (menys diferenciació)

- m: diferenciació (lletres que pugen i baixen)

(2)Ritme interior- joc de blancs

-(D) La línia: La línia és un conjunt de paraules que és donen suports sobra la mateixa línia base.

Problemes tipometrics:

(1) Espai entre paraules.

(2) Dimensions de la linia- (Tipus de lletres/ grandària de la lletra/ nombre ideal de caràcters).

(E) Paràgrafs

(a) Obres de creació: Llibertat

(b) Tota la resta: Adequació a

+ DIFERENCIACIÓ GRÀFICA

+ BREVETAT

(F) La columna:

a) ->L'ample de la pàgina

b)-> Tipus de projecte

c)-> Raons de disseny.

Els blancs:

Finalment:

(A) De la grandària del cos depèn la línia.

(B) De la longitud de la línia depèn la internilia.

C) De la interlínia depèn la diferencia del paràgraf.

Historia de la tipografia

1.Roma, segle 1dC

Les majúscules:

· Segle primer

Els romans disposaven d'un alabet idèntic a l'actual, però li faltaven les lletres J,W I V

· Diferent tipues d'escriptura, amb les variants i estils tipografics mes fonamentals.

·Imperi romà:

Desenvolupament de l'alfabet occidental, i la difusió per tota l'Europa conquistada.

·Abundants restes demostren la difusió de l'escriptura a Roma:

a) lletres de bronze encuyades, són lletres incises en pedra mostren restes de l'instrument que les va tallar.

b) avisos en les rondes i carrers pintat amb pinzells.

c) ja es dissenyaven les composicions d'una manera jeràrquica.

Els estils tpogràfics fonamentals que registrava la societat romana eren:

·Quadrata

-Majùscues quadrades romanes, originalment cisellades en pedra.

-Auge entre segona mitad segle I i el segle III.

-Mateixa alçada i mateixa amplada.

-Totes les lletres deriven de formes quadrades circulars i triangulars.

-Formes rectilínies acabades en traços rematats amb gràcies.

-Formes simples sense lligadures.

·Rústica 

Versions menys formals i més rapides en la seva execució de les majúscules quadrates.

- És una escriptura de majúscules 

·Cursiva

Diverses modalitats d'inclinacio de les majúscules.

-Es tracta d'una escritura menys formal i d'ejecució més rapida.

D'entre les grans aportacions dels romans a la tipografia, destaca especialment l'establiment d'un cànon d'escriptura molt perfilat:

la columna Trajana 

(Roma, any 114 dC.)

Els caràcters mostres un petit peu per a compensar l'eixamplament òptic.

Les minúscules de l'imperi romà tenen lloc de fets decisius:

a) Un avenç

· Utilització de nous suports: el pergamí i la vitela.

· Preparats en fines lames plegades i enquadernades en còdex.

· Noves eines com la ploma d'au.

b)Una conseqüencia:

·Al tenir millor materials, l'escriptura es va desenvolupar.

·Per a la rapidesa de l'escriptura, arriben els predecessores: les lletres uncials.

El tipus de lletra Uncial

·Desenvolpat pels romans en el segle IV, i després va ser molt usada en escrits crisitans fins al segle VIII.

·Totes les lletres tenien una altura fixa, excepte la D i la H.

El tipus de lletre Semiuncial

Més tard es va elaborar un altre estil- més proper a la caixa baixa actual.

·Algunes d'aquestes lletres se sortien de la línia de caixa amb traços descendents i ascendent.

·Era un intent de formaltzar els estils cursius de l'escriptura quotidiana.

Minúscula carolíngia.

·Després de la decadència i la caiguda de l'imperi romà, l'emperador Carlomagne, en un intent de reflotar la cultura occidental va encarregar a Alcuino de York -professor de l'Escola de la Cort d'Aachen.

·Serà el disseny dels caràcters de caixa baixa.

·El suport de Carlomagne va servir també perquè s'instituïssin clarament jerarquies, alternant l'ús d'uncials semiuncials i minúscula carolíngia.

Lletra gòtica

Segle X, monestir de St Gall (Suïssa)

S'experimentava amb un nou tipus de lletra comprimida i angulosa, que era més ràpida d'escriure i aprofitava millor el paper, s'utilitzava en escrits legals, educatius…

El paper

·Cap a l'any 1100 dC entra a Europa -a través de Sicília i els musulmans establerts a Espanya.

·Lentament, el secret de la fabricació de paper van anar corrent per Europa. En el segle XII es fabricava en Xatabia.

·De qualsevol forma, la fabricació i lús del paper no va estar ben assentada fins a principis del segle XV.

·Aquests esdeveniments tenen lloc en un moment anomenant: "època de les tenebres".

En els països nòrdics es va desenvolupar una variant de lletra anomenada Teixidura.

·lletra gòtica molt estreta i molt negra.

Aquest estil va sofrir algunes variacions durant els segles XIII i xiv.

·Textures precisus: estil amb traços verticals de lletra perpendiculas a la linia d'escriptura.

·Textus quadrats: amb peus ròmbics creuant la línia d'escriptura. Va ser el model dels primers tipus d'impremta. 

·Littera bastarda: estil cursiu angulós. Lal lletra gòtica es va difondre, encara que amb desigual acollida, per a tota Europa.

·Littera Moderna: a Itàlia es va idear una variant gòtica més arrodonida, va ser molt utilitzada.

·Littera Antiqua: cap a l'any 1400, en la mateixa Itàlia, Poggio Bacciolini va recuperar la tradició carolíngia per a crear aquesta alternativa a la Littera Moderna.

·Minúscula de Nicoli: l'ambient anava propiciant cada vegada més l'aprofitament en les tècniques manuals d'escriptura. Així, previ a la invenció del rotogravat en l'any 1446.

La imprenta

1450: Gutenberg inventa alhora els caràcters mòbils i la premsa creant la imprenta a Europa.

Precedent: en Orient, Pi-Sheng havia inventat els caràcters mòbils en fang cuit.

1200dC: el coreans ja fonien bronze.

1300dC: "    "             van imprimir el primer text conegut.

1456: el primer text occidental va sorgir a l'imprenta de Gutenberg.

UII ( ojo; oeil; typeface)

1.Qualsevol que sigui l'origen d'una composició, l'ull dels caràcters és el que veu en el paper.

lingos (lingote; lingot; pig , ingot)

1 En tipografia:

peça metàl·lica que forma part del material de blancs.

Com a tal, la seva altura és inferior a la dels caràcters. Longitud i gruix variables.

Serveixen per a omplir els grans blancs en les formes tipogràfiques: parts de pàgina o pàgina sencera que han de quedar en blanc.

muscle (hombro)

1 En tipografia:

espai comprès entre el limit extern del traç de l'ull de la lletra i la línia que delimita pels seus quatre costats.

Hi ha: un muscle superior o de cap, un inferior i dos muscles laterals.

Els muscles són de valor diferent segons la lletra.

·Els mes importants son els de les lletres d'Hull mig (a,c,i…).

·Els més reduits, els muscles de les lletres les astes de les quals ocupen l'ull superior i els de les lletres les astes de les quals ocupen l'ull inferior.

Una l impresa sota una p, per exemple, no està separada mes que per un blanc de valor del muscle de peu de la p, afegit al del muscle de cap de la l.

El cos d'un caràcter tipogràfic és sempre igual a l'altura de l'ull més els seus muscles de cap i peu,

2. En composició en fred no cal preocupar.se de la noció de muscle, sinó del seu equivalent : l'espai que separa una línia de la seguent (interlineat).

Encara que aquest espai pugui modificar-se a voluntad, i garanteix a la composició una llegibilitat satisfactòria.

Asta (asta)

És l'element essencial de la lletra i d'altres signes que consisteix en una o més línies rectes o corbes, tancades o obertes. De diverses formes o gruixos.

Asta ascendent: Sortien per l'ull mitjà de les lletres i pot ser mitja o central; se l'anomena també alçada de la x que correspon a l'alçada de la lletra versaleta.

Asta descendent: Com per exemple la J.

Asta recta: línies que segueix una mateixa direcció.

Asta corba: No segueix una mateixa direcció.

Asta mixta: Combinació d'una asta recta i una corba.

Gruix o ample de les astes: Astes modulades i uniformes.

Uniforme: Que només té una forma

modulada: Presenta variacions en el gruix

Terminals (terminals o remates)

Elements decoratius i complementaria de l'asta de les lletra que el porten.

Activitats de parts de la lletra:

Classificacions tipogràfiques:

Maximilian Vox va classificar pero primera vegada tots el tipus de la seva època.

A continuació prento les classificacions tipogràfiques que han transcendit. I també entendre les diferents característiques de cada subrgrup.

-François Thibaudeau (França, 1921)

Aquesta classificacion es basa en:

·el contrast de les astes.

·i en les forma de les terminals.

a) "Romain Elzévir" (Romana Antiga)

Característiques:

· prenen les característiques de les romanes de Jenson o Garamond, començant pels remats en forma triangular.

· També tenen traços modulats i serifes triangulars.

-Alguns exemples són: Jenson, Baskerville...

b)Romain Didot" (Romana moderna)

Característiques:

· més rigides i geomètriques en traç.

· gran sobrietat dels remats.

· traços amb fort contrast.

· serifes filiformes.

-Alguns exemples són: Didot o Bodoni entre d'altres.

C) Egyptienne (Egípices)

Característiques:

· pesats patins quadrangulars.

· poca modulació.

· serifes quadrangulars.

-Alguns exemples són: Rockwell o Clarendon.

d) Antique (Pal sec)

Caracerístiques:

· manquen de remats o  patins.

· traços de gruix uniforme.

·No existeixen les serifes.

-Alguns exemples són: La frutiger o la FrankilnGothic.

Maximilian Vox (França, 1954):

A)  Caràcters histórics o tradicionals

1. Humanes

2.Garaldes

3.Reals: Característques:

· forma triangular dels seus remats o patins

· feble contrast en la modulació dels seus traços

· el seu eix està inclinat.

1.Humanes // Humanístiques · Venecianes

Sorgeixen a Venècia entre 1460 i 1470.

Són els primers romans que es deriven dels manuscrits humanistes al segle XV.

Caracteritques básiques:

· contrast feble i gradual.

· el traç transversal de la "i"és oblic.

· les lletres de caixa baixa tenen ascendents oblics.

· les lletres de caixa alta tenen la mateixa altura.

· els traços terminals són gruixuts.

· l'espaiat és ampli.

-Exemple: Jenson , Centaur.

2.Garaldes // Garals · Old face ·  Antics

Antics tipus romans del segle XVI, que van sorgir dels gravats de Francesco  Grifoo.

Característiques bàsiques:

· proporcions més fines.

· la seva modulació es obliqua.

· hi ha contrast mig entre els traços gruixuts i fins.

· tenen traços terminals en els peus .

· la ‘i’ minuscula te una asta transversal horitzontal

· la caixa alta és més curta.

-Exemple: Bembo, Caslon...

3.Reals // Réales · De transició

El primer tipus va ser el Romain du Roi, fet pel grabador francès Philippe Granjean en 1964 a França per la Impremta Real.

Característiques bàsiques:

· seva modulació és vertical.

· el contrast entre traços gruixuts.

· els traços terminals ascendents de les lletres de caixa baixa.

són lleugerament oblics.

· els traços inferiors són generalment horitzontals.

· els traços terminals són en general angulosos i enquadrats.

-Exemples: Baskerville, Corona...

b)Caràcters moderns 

1.Didones

2. Mecàniques

3.Lineals

Característiques:

·nascuts amb la Revolució Industrial.

·la senzillesa dels seus traços.

1.Didones·Moderns

Van aparèixer a mitjan segle 18.

Van ser creats per Didot pero els va perfeccionats per Bodoni.

Tenen verticalicat.

Característiques:

· Modulació vertical

· Espaiat estret.

·Traços terminals.

-Exemples: Didot, falstaff...

2. Mecàniques·Egyptians

Van aparèixer durant l'auge de la revolució industrial, com la retolació y pensat per a treballs publicitaris.

Característiques bàsiques:

·poc o nul contrast en el gruix.

·Tenen traços terminals quadrangulars.

·l'espaiat es ample.

-Exemple: Clarendon, Memphis...

3.Lineals·Grotesques

 3.1 Grotesque

Creats principalment pero retolació i publicitat.

Característiques:

·lleugermanet quadratura en les corbes

·algun contrast en el gruix dels traços.

-Exemple: Grotesk i Monotype 215-216.

3.2 Neo-Grotesque

Càracters sense serifes.

Característiques:

·els contrastos de gruix de traç estan menys marcats.

·la "g" no té anell inferior.

-Exemple: Helvetica i Frutiger

3.3 Geomètrqiues

Sorgeixen com a conseqüància de les proposte d'avantguarda a Europa.

Característiques:

· tipus monolineals.

· es contruexen a partir de línees rectes.
-Exemple: Erbar, Kabel...

3.4 Humanistes

Característiques:
·basats en la proporció de la rodona versal.
·presenten contrast en el gruix dels traços.
-Exemple: GillSans, Syntax...

4 Incises // Manuals // Scripts

Menys utilitzades que els dos grups anteriors, formen part dels caràcters d'inspiració caligràfica.



4.1 Incisa·Tallades

Caracters basats en lletres tallades en pedra...

Característiques:
· els seus remats són petits i traingulars.
· caràcters amplis.
-Exemple: Columna i Perpètua.

4.2 D'escriptura

Característiques:
·lletra que imita l'escriptura manual
·són d'inspiració caligràfica.
-Exemple: Legen, Rondo...

4.3 Manuals

Característiques:
·caràcters del segle xx, bastaas en dibuixos.
·fins publicitaris.
-Exemples: Jacno, Banco...

Aldo Novarese (Torino 1957)

Aquesta classificació és una modificació de l'anterior es a dir la realitzada per Vox.

El termes en aquest cas són anglès, francès i també l'alemany.

1. Lapidari:

Característiques:

·són tipus que mostren l'efecte de cisell sobre una pedra.

·inclouen lletres llatines.

-Exemples: Hadriano, Perpètua...

2. Mediovali:

Característiques:

·en aquesta familia s'engloben totes les lletres gòtiques

-Exemples: Alte Schawabacher

3. Veneziani:

Equivalent a les Humanes i les Garaldes de les Classificacions de Vox.

a)Humanes:

Característiques:

·van aparèixer a Venècia.

·són els primers tipus de romans.

-Exemples: Old Style, Erasmus...

b) Garaldes:

Característiques:

·són tipus romans que van sorgir dels gravats de Francesco Griffo.

·són modificacions dels primers tipus italians.

·es caracteritzen per les seves proporcions mes fines i també flexibles.

-Exemples: Bembo, Garamond...

4. Transizionali:

Característiques:

·correspon al grup de clasificació de "Reals" de Vox.

·posseïxen algunes característiques de estil antic peró també del modern.

-Exemples: Schoolbook, Corona...

5. Bodoninai:

Característiques:

· van aparèixer a mitjans del segle 17.

· perteneix al grup de Didones de Vox.

· els va crear Didot pero els va perfeccionar Bodoni.

· es reconeixen per:

- verticalitat.

-contrast.

-patins.

-Exemples: Bodonis, Didot...

6. Éscritures:

Característiques:

·són d'inspiració caligràfica.

·imiten l'escriptura manual produïda per pinzell.

·corresponen al "scriptes" de Vox.

-Exemples: Cursiva, Trafton...

7. Ornati:

Característiques:

·Tots el tipus ornamentals s'inclouen en aquesta categoria

-Exemples: Thunderbird BT.

8. Egiziani:

Característiques:

·especialment pensant per a publicitat.

· van aparèixer durant l'auge de la Revolució Industrial.

· corresponen a les Mecanes de Vox.

-Exemple: Egyptian 505, Melior...

9. Linear:

9.1 Grotesque:

Característiques:

·d'origen vuitcentista, també van ser creats per a publicitat.

·més tard van  ser perfeccionats per a un treball més continu.

-Exemples: 

Akzidenz Grotesk.

9.2 Neo-grotesque:

Característiques:

·moderns i sense serifa.

-Exemples: Frutiger, Helvetica...

9.3 Geomètriques:

Característiques:

·sorgeixen al 1920 dels moviments d'avantguarda a Europa.

·són de tipus monolineals.

·la seva construcció es a partir de línes rectes i geomètriques.

-Exemples: Eurostyle, Futura...

9.4 Humanistes:

Característiques:

·basades en la rodona versal i caràcters humanístics...

-Exemples: Pascal, Syntax...

10. Fantasie:

Característiques:

·el dissenyador crea formes cridaneres.

·els exemples els comencen a trobar al segle XIX.

-Exemples: Desdemona.

Tipometria

1. Conjunt de tècniques utilitzades per mesurar els caràcters.

2. Estudia la mesura de la composició basada en el cícer.

Evolució històrica:

1723: Martin-Dominique Fertel al va ser el primer tipògraf que va desenvolupar un sistema propi.

-Sistema Fournier: Sistema Didot: (Europa continental)/ Sistema Pica: (Àmbit Anglosaxó).

1737: Pierre-Simon Fournier publica una taula de proporcions.

 El sistema de Fournier és un sistema duodecimal.

Per establir la mesura es basa en la nomparela, encara que rep el nom de cícer.

-Cícer : El nom d'aquesta supraunitat duodecimal fa homenatge a l'obra de Ciceró "Epistolae ad familiares".

1760: Didot reformula el sistema duodecimal de Fournier  assimilant-lo al peu de rei.

-Punt de partida: El peu de rei es dividia en 12 polzades, cada polzada en 12 linees y cada línea en 12 punts.

-Proposta de Didot: Cada punt Didot correspondrà a dos punts del peu de rei, el cícer seguirà essent 12 punts.

1790: Benjamin Frankil reformula el sistema, basant-lo en la polzada anglesa enlloc de la francesa. S'anomenarà pica.

1811: El sistema fallit de Napoleó: Nou sistema mètric = ·2,5 punts = 1mm// ·10 punts = 4mm, encara que la derrota de Napoleó va truncá el projecte.

-Didot (europeu continental): Punt Didot (0,376)// cícer

-Pica ( anglosaxó): ·Punt de Pica (0,352mm)// Pica (12 punts de Pica)

-Cicer (europeu continental): Milímetres x 2,660 = punts/ Milímetres x 0,222 = cícers/ Punts x 0,376 = milímetres/ Cícers x 4,512 = milímetres

Pica ( anglosaxó): Milímetres x 2,834 = punts/ Milímetres x 0,236 = piques

/ Punts x 0,352 = milímetres/ Cícers x 4,224 = milímetres.

-Punt (mesura d'elements inferiors): cos/ interlinea/ interlineat/ filet.

-Cícer /mesura d'elements superiors):  longitus de línea/ alçada de columna/ dimensions de les il·lustracions.

Punt indivisible (Cícer divisible): Expressa en el nombre de cícers i nombre de punts.

Tipòmetre: Regla graduada, per una banda en cícers i altra en centímetres i permet qualsevol element tipogràfic.

¡FINS AQUÍ!

UF2->Tractament de textos

-Fases de procés de tractament de textos-

-Idea: És la idea la qual es vol posar en practica.

-Redactor: Persona encarregada de crear la idea.

-Transcripció a paper: És el mitja o el canal.

-Correcció :La paraula més important és:"autocorrecció", i correcció sobre el text.

-Correcció digital: És la correcció de l'estil de text.

-Fotocomposició: Abans s'utilitzaven la composició d'imatges.

-Autoedició :Els coneixements tècnics han quedat en res,  causa de l'automoció.

-Maquetació: Va entrar més tard, una seria de programes que modernitzava l'estil.

-PDF baixa resolució: Primer es crea això per tal de mirar com queda el text.

-Correcció ortogràfica: És la correcció ortogràfica del text.

-PDF alta resolució: Creació de PDF en alta resolució.

-Planxes:--

-Impressió: És la impressió del document.

 a.-Composició manual.

 b.-Metall fos.

 c.-Fotocomposició.

 d.-Tipògrafia digital/Autoedició.

-Originals de textos-

-Manuscrits:Són els originals escrits a ma, no són molt usuals a  l'actualitat, moltes empreses el rebutgen, però alguns autors l'entreguen així.

-Parlats: Es  presenta  en format àudio, bé sigui analògic o digital i l'empresa de preimpressió s'ha de fer la conversió de format a mesura que s'escolta.

                                  
Analogicament(maecanografiats):En desús .En aquest es presenta mecanografiat, i el canvi de format no presenta greus problemes.

-Impresos(diaris,revistes): Aquells originals que ja han estat impresos en una anterior ocasió però dels que no es disposa de còpia digital. Aquest és el cas habitual en obres de domini públic...

-Digitals(formes dígits):Aquells originals elaborats amb un equip informàtic, en l'actualitat són els preferits doncs,perquè estalvien costos.
Els problemes vénen dels arxius de fonts utilitzades i dels formats.
·Els originals digitalitzats es poden presentar amb un grau diferent d'acabat:
-Originals digitalitzats sense compondre.
-Originals digitalitzats mig compostos.
-Originals digitalitzats compostos.

-Originals digitalitzats sense compondre:
·En aquest cas l'autor s'ha de limitar a picar el text sense fer distincions entre diferents rangs que requereixen la composició.
·El que pretén l'autor és que les seves idees flueixin lliurement.

-Originals digitalitzats mig compostos:
·L'autor entrega el text digitalitzat establint una proposta de composició però sense que sigui la proposta final.
·Són idees exposades amb ajuda de la tecnologia informàtica i amb tractament posterior.

-Originals digitalitzats compostos:
·En aquest cas l'original ha estat ja tractat convenientment per l'autor i presenta totes les característiques que es volen.
·L'autor, que ha tenit coneixements de composició, entén que la seva obra no és només el contingut.
·Estalvia molta feina sempre que el treball estigui ben realitzat.

-Preparació d'originals-

--Especificacions d'entrega d'originals no digitalitzats:
·Les especificacions són normes bàsiques que serveixen de guia a l'autor per a entregar el seu treball amb unes mínimes garanties i que permet a l'empresa partir d'una base solida per al seu posterior tractament.
·L'ús ha propiciat una unificació d'aquestes normes, de tal manera que moltes d'elles són comunes per a totes les empreses del sector.
·Es molt recomanable, sempre que sigui possible, que l'autor entregui còpia de l'original i mai l'original, quedant aquest en mans de l'autor.

--Especificació d'entrega d'originals no digitalitzats:
Especificacions d'entrega d'originals manuscrits:
·Presentar-los escrita per una sola cara.
·És fonamental presentar una escripturà neta, sense ratlles ni esmenes, amb amplis marges i generosa interlínia, fàcilment entenedor pel treballador encarregat de la digitalització.
fer servir formats de paper normalitzats, com el DINA4.
·Utilitzar papers blancs o d'un color clar que afavoreix el contrast. ·Presentar cada una de les pàgines numerades sobretot si l'original presenta els fulls solts. ·Sil'autor vol assenyalar alguna correcció en aquest original ha de fer-ho amb un altre color de tinta.


--Especificació d'entrega d'originals no digitalitzats:
Especificacions d'entrega d'originals parlat:
·Presentar-los en un sistema d'arxiu normalitzat (analògicament: cinta,k7,digital: mp3,flv…) reproduible en els equips normals de reproducció.
·Dicció clara i audible, fàcilment entenedora.
·Exposició continuada de les idees, sense dubtes, acotacions o salts.

--Especificació d'entrega d'originals no digitalitzats:
Especificacions d'entrega d'originals mecanografiats:
·Han de ser escrita per una sola cara.
·Fer servir un format de paper estàndard.
·El blanc dels marges ha de ser ampli(almenys dos centímetres), i hi han de ser més grans els marges de cap i peu.
·El blanc de la interlínia també ha de ser generós (a doble espai).
·Ha d'aparèixer el número de pàgina al cap i marginat a la dreta.
·Ha d'aplicar-se una sangria d'un tabulador a la primera línia de cada paràgraf.
·El text es presentarà sense justificar, marginat a l'esquerra
·L'autor no ha d'incloure correccions a l'original.
Dificultaria la digitalització mitjançant OCR.
·L'original ha de presentar-se sense ratlles ni esmenes i amb els grafismes ben contrastades per a facilitar la digitalització.

--Especificació d'entrega d'originals no digitalitzats:
Especificacions d'entrega d'originals impresos:
·Ha d'existir un bon contrast entre el color del text i el fons.
determinades fonts poden donar problemes en la digitalització; ha de fer-se una prova prèvia abans d'establir les condicions del treball.
·Ha de comprovar-se que l'original s'adapti a l'escànner,que el llibre s'obri completament i que el format sigui més petit que l'àrea d'escanejat.

--Especificació d'entrega d'originals digitalitzats:

·Les especificacions són un conjunt de normes bàsiques que serveixen de guia a l'autor per a entregar el seu treball amb unes mínimes garanties i que permet a l'empresa partir d'una base solida per al posterior tractament.
·L'ús ha propiciat una unificació d'aquestes normes,de tal manera que moltes d'elles són comunes per a totes les empreses implicades.

--Especificació d'entrega d'originals digitalitzats:
Especificacions relatives a aplicacions i formats:

Junt amb els arxius digitals, s'ha d'entregar SEMPRE:
·Una còpia impresa escrita per una sola cara amb:
-el número de pàgina de l'ultima versió entregada.
-el llistat d'arxius amb l'extensió corresponent.
-l'aplicació o aplicacions amb què s'han de crear.
-la seva versió
-i l'entorn operatiu.
-Les aplicacions han de ser les més comunament acceptades:
·Editors de texts per defecte dels sistemes operatius: Simple Text,  Text Edit.
·Editors de texts professionals: Word:WordPerfect.
 ·Per a la utilització d'aplicacions de maquetació: (QuarkXPress, Pagemaker,Ventura Publisher,InDesign), l'autor ha de consultar  prèviament amb el preimpressor.
·És recomanable que cada part de la feina es guardi com arxiu  independent.
·Ha de tenir-se en compte que perquè els arxius es disposin en ordre,  han de numerar-se aquests amb zeros en les desenes (i en les  centenes si el treball així ho requereix).

--Especificació d'entrega d'originals digitalitzats:
Especificacions relatives al text:
·Fer servir una configuració de pàgina estàndard.(FORMAT DIN4(21x29,7CM)
·El blanc de marges ha de ser ampli (almenys dos centímetres), i han de ser més grans els marges de cap i peu.
·El blanc de la interlínia també ha de ser ampli (doble espai)
·Ha d'aparèixer el número de pàgina al cap i marginat a la dreta.
·Són preferibles originals sense compondre, a no ser que l'autor vulgui composar-lo, tingui els coneixements adequats i ho hagi consultat prèviament amb l'empresa de preimpressió.
·El text es presentarà alineat a l'esquerra, sense justificar i sense partició de paraules.
·No s'ha de forçar el canvi de línia ni el canvi de pàgina.
·Fer servir un sol tipus de lletra, el més estàndard possible, un sol cos i un sol estil.
·Les notes s'han d'incloure en el lloc que aniran ubicades, separades del text general per guions llargs.
·Els quadres i taules s'han de compondre en documents a part i adjuntar- los com arxius independents.
·S'ha s'aplicar un sagnat d'un tabulador a la primera línia de cada paràgraf.
·Els paràgrafs no s'han de separar entre sí per línies en blanc.

Equips i aplicacions informàtiques empleats en el procés.

-Perifèrics d'entrada.
·Els equips informàtics han d'estar connectats a escànners i disposar d'almenys una aplicació de reconeixement òptic de caràcters (ocr), que permeti la digitalització del originals mecanografiats o d'aquells originals que estan impresos però dels que no es disposa de l'arxiu digital.
·A més, han de disposar de connexió externa i interna per mitjà de xarxes de comunicació i serveis de correu electrònic per a la recepció i enviament d'originals digitalitzats.
·Un fax pot complementar l'enviament de els originals a través de les xarxes telemàtiques.
·En cas de què l'empresa accepti originals parlats, haurà de disposar d'equips de reproducció d'àudio.

-Ordinadors.
·Dos entorns principals:
Compatibles IBM (PC) i Macintosh (Mac).
·Els dos entorns són necessària en l'actualitat en una empresa de preimpressió i també en el procés de recepció d'originals, atès que els arxius digitals poden provindre dels dos entorns.
·En l'actualitat són compatibles, i per aixó, és possible compartir arxius entre ells; tot i que això pot ser font de problemes, pel que és aconsellable tratar-los en l'entorn corresponent.

-Fonts.

·La informació sobre les descripcions de fonts es recullen en petits arxius que s'emmagatzemen en el sistema operatiu de l'ordinador(tos els ordinadors incorporen una selecció per defecte de les principals fonts) i que es poden adquirir o llogar externament.

-Aplicacions.
·Les aplicacions d'edició bàsica pròpies de casa sistema operatiu son suficient per a preparar originals digitals i els formats en que permeten guardar les documents son els mes usuals.
·Entre aquests programes trobem Word Pad (PC Windows) i Simple Text o Text edit (Mac OSX).
·Les aplicacions d'edició professional es troben disponibles en les dos entorns (destaquen Microsoft Word y Word Perfect).

-Formats oberts.
·ASCII
(American Standar Code for Information Interchange)
no conté informació de tipografia o disseny.
·RTF
(Rich Text Format)
conte informació de tipografia o disseny molt bàsica.

-Formats específics.
·Processadors de textes (el de InDesign, per exemple)
+contenen tota la informació
de tipografia o disseny.
+Permeten exportar en
EPS poscript.

Formats digitals d'arxius de text

-Tipografia.
·Poscript
·TrueType
·OpenType.

Digitalització dels originals

Originals no digitalitzats

Manuscrits

·Una lectura atenta

·Que el teclista accedeixi a l'autor.

·L'autor podría llegir l'original perquè el teclista teclegi.

Parlats

·Audició atenta.

·Accés directe del teclista amb l'autor.

Picar el text sense interpertació de l'original

Originals digitalitzats

Originals en format digital

·En la recepció de l'original s'observa si és compatible amb els equips disponibles i si es requereix conversió de format.

Originals sense composar.

·En aquest cas es canvia el format si es procedeix, tenint en compte les especificacions generals.

Originals mig composats.

·En aquest cas s'aprofita el format si procedeix i s'imprimeix una còpia.

Establiment dels paràmetres tipogràfics

·Consisteix en la forma en que han de disposar-se els textos i altres elements complementaris (quadres,taules) de l'obra.

· Aquest procés es realitza un cop que s'ha digitalitzat l'original i s'han obtingut còpies impresses-

·Previament o al mateix temps es realitza la correcció de galerades.

·Aquesta tasca l'hauria de fer l'autor al costat dels correctors corresponents.

·Generalment aquestes especificacions han d'aparèixer en un lloc visible i lògic.

·Així, les especificacions generals es presentaran a la primera pagina de la còpia de treball en el cap.

1.-Text General

·Predomina en el text , exposa idees, per tant, és el cos de l'obra.

·La seva característica principals es la llegibilitat.

·Ha de facilitar la lectura.

2.- Textes indicatius

·Tenen una funció clarament informativa.

·Pertanyen el títols, subtítols i folis.

·S'han d'evitar, les distraccions del lector que ha d'estar centrar en el text general.

3.Textes secundaris

·És aquel que apareix en l'obra sense fer el text general, complementant l'exposició desenvolupada al text general.

·Són textos secundaria: notes,cites,índex,peus,quadres…

·Els pròlegs, introducció, epilog i textes similars poden ser tractats com a textes secundaris o com a part del text general.

·Es marcarà en la fitxa d'especificacions tipogràfics i en la seva ubicació concreta.

Calibrat de l'original

·Consisteix en calcular el nombre de caràcters d'un original.

·Tal dada, a més de les especificacions del disseny de l'obra permetrà calcular el nombre de pàgines que tindrà l'obra d'un mode molt aproximat.

Calibrat de l'original

1.Procediment de calibrat convencional

Original mecanografiat:

·Es realitza un calcul.

·Segons el mètode es necessitarà o no un tipòmetre o lineòmetre o un regle o llapis.

Primer mètode

a)Es delimiten les diferents parts en que es divideix la obra i als que s'han d'aplicar els càlculs: pròlegs,prefacis,capítols…

b) Els càlculs es realitzen sobre cadascuna d'aquestes parts diferenciades i tenint present que si apareixen taules, quadres…

c) Un cop establerts les parts, s'analitzaven una a una comptant els caràcters i els espais...

Original imprès

·Loriginal imprés normalment s'ha composat amb caràcters d'espaiat proporcional i els blancs, entre lletres i paraules varien per a aconseguir el justificant.

·A més presenten taules, quadres i il·lustracions, tot integrat en la caixa de composició.

Procediment:

·Es delimiten les diferents parts en que es divideix l'obra i a las que s'han d'aplicar els càlculs: pròlegs, introduccions…

Descomptes

D'il·lustracions, quadres o taules

·Per a descomptar les dimensions d'un gravat o quadre s'han de calcular les línies i els blancs.

·S'ha de tenir en compte que les pàgines d'arrancada son pàgines curtes.

·El mateix succeïx amb les pàgines finals de les parts; en aquest cas el blanc te la dificultat de què ajusti el text a tota la pàgina sense forzar-lo.

·Es realiza una pàgina plena de mostres amb les especificacions donades per a l'obra.

OCR

Introducció • Es una de les aplicacions més comunes dels escàners.

• OCR són les sigles dʼOptical Character Recognition que vol dir reconeixement òptic de caràcters.

·Y el que es desitja en definitiva es que l'ordinador llegeixi com nosaltres, i aquest es el treball del OCR perque llegeix les imatges i busca punt que a s'assemblin a lletres.

·També depèn molt de la complexitat, ja que podrà entendre mes o menys el tipus de lletra, fins i tot a arribar a interpretar l'escriptura manual o mantenir el format original, com ho són les columnes...

·Per tal que el programa realitzi tasques amb fiabilitat la imatge ha de:

-Tenir gran resolució (300ppp)

-Gran resolució per lletra petita (600ppp)

-Podem estalviar l'aspecte del color, serà suficient amb blan i negre, per aixo a molts escàners els hi manca suport per al color.

·Retrocedint, si pensem en el procès del escanejat senzillament s'escanegen punts (una mena de fotografia del texte).

·Aixó és útil per a arxivar textes, però estaria molt bé que es poguessin agafar totes les referencies i incorporar-les al processador de texte.

L'OCR; Optimatització dels recursos.

·En els últims anys la digitalització de la informació és un punt d'interès per la societat.

·En el cas dels textos, existeixen i es genera molta informació escrita, tipogràfica, i automatitzar la introducció de caràcters implica un important estalvi de recursos humans i un augment de la productivitat.

El Reconeixement Òptic de Caràcters (OCR): Identifiquen automàticament símbols o caràcters, que pertanyes a diferents alfabets, a partir d'una imatge en forma de dades.

-L'OCR: problemes en el reconeixement òptic de caràcters.

·El procés bàsic que es du a terme en el Reconeixement Òptics de Caràcters és convertir el en text en una imatge amb dades, que podran ser editades.

·Partint d'una imatge perfecta, el reconeixement es realitzara bàsicament comparant-los amb uns patrons o plantilles que contenen tots els caràcters, les imatges reals no són perfecte per tant ens trobem amb problemes:

-El dispositiu que obté la imatge pot introduir nivells de grisos en el fons.

-La resolució d'aquest dispositiu pot introduir soroll a la imatge, afectant als píxels.

-La separació dels caràcters. Al no existir un espai fix entre ells, pot produir errors.

-La connexió de dos o mes caràcters pot produir errors.

Esquema bàsic d'un algorisme de Reconeixement Òptic de Caràcters.

·Tots els algorismes tenen la finalitat de poder reconèixer un text d'una imatge qualsevol per poder-lo tractar posteriorment.

·Per tal de fer-ho es basen en 4 passos:

1.-Binarització:

·La major part d'algorisme d'OCR parteixen de la base d'una imatge de dos colors, i una forma de fer-ho es mitjançant l'histograma de la imatge on es mostra en nombre de píxels per cada nivell de gris.

·Per binaritzar-la haurem de triar un llindar adequat, mitjançant aquest procés obtenim una imatge en blanc i negre on queden clarament marcats els contorns dels caràcters i símbols.

·A partir d'aquí podem aïllar les parts de la imatge que contenen text.

2.-Fragmentació o segmentació de la imatge:

·És el procés més costós i necessari pel posterior reconeixement de caràcters.

·La segmentació d'una imatge implica la detecció mitjançant procediments d'etiquetatge.

·Permet la descomposició d'un text en diferents entitats lògiques, i no existeix un mètode genèric per du a terme aquesta segmentació de la imatge que sigui suficientment eficaç.

·Una de les tècniques més clàssiques i simples per imatges de nivell de gris consisteix en la determinació dels modes o agrupament('clusters').

·Existeixen altres mètodes com per exemple:

-el detector de contorns de Sobel.

-l'operador de Kirsch.

-el detector de contorn de Marr-Hilder.

-el detector de contorns de Canny...

3.-Simplificació dels components:

·Un cop aïllades les components connexes de la imatge s'haurà d'aplicar un procés de simplificació.

·Aquest procediment consisteix en anar esborrant successivament els punts dels contorns de cada component.

·L'eliminació dels punts ha de seguir un esquema d'escombrats successius per tal que l'imatge continuï tenin les mateixes proporcions que l'original i aconseguir que no quedi deformada, i s'ha de fer un escombrat en paral·lel, es a dir, assenyalar els píxels borrables...

·Aquest procés es du a terme per fer possible la classificació i reconeixement la forma dels components.

4.-Comparació amb patrons:

·En aquesta etapa es comparen els caràcters teòrics (patrons).

· Per dur a terme la comparació amb els diferents patrons existeixen diferents mètodes, un d’ells és el Métode de projecció, en el qual s’obtenen les projeccions verticals i horitzontals...

existeixen altres mètodes com per exemple:

– Mètodes geomètrics o estadístics.

– Mètodes estructurals.

– Mètodes Neuro-mimètics.

– Mètodes Markovians.

– Mètodes de Zadeh.

L'OCR: Aplicacions.

·Des de l'aparició dels algorismes de Reconeixment Òptic de Caràcters han sigut molts els àmbits que han introduït aquests processos per augmentar el rendiment.

·A continuació es mostren tres de les moltes aplicacions més destacades que utilitzen l'OCR.

Tipografia Digital 

Creació tipogràfica

a.Profesional: Fundicions Digitals.

b.Autor: Aplicació especialitzada.

Aplicacions de creació tipogràfica: (FontLab) (FontCreator)

Fonts bitmap --- (inicis)

(herència matrius fotocomposició)

Fonts vectorials --- (actualment)

(arquitectura genuinamente digital)

Fonts Vectorials:

Formes de linees i corbes: 

· impressió  independent al disposition de sortida. (Fonts escalables)

· representació en pantalla (antialiasing) -(suavizar límits, grisos…) a. extensió ATM/ b. Sistema Operatiu.

--Antialiasing- eina útil per ampliacions de text.

·Postcript 1 : Creada per Adobe i la defineixen  corbes Bèzier.

És la primera tecnología de font vectorial, no és potable i versions diferents en win i mac.

Composada per dos fitxers: 1.Fitxer Vecorial - > impressió / 2.Maleta de fitxers bitmap -> pantalla 

1. fitxer vectorial

2. font de pantalla: a. MAC- > maleta de fonts amb 2 o més tamanys/ b.Win- > sense maleta.

--MAC: 

1. font de pantalla = .bmap: amplada de caràcters i parells de kem (distancia)

2.font d'impressió = sense extensió i definició del contorneig.

--WINDOWS:

1. font d'impressio = .pfb: definició del contorneig de la font.

2. arxiu d'informació mètrica = .afm / .pfm: composar la font.

ocasionalment = .inf- > arxiu de text amb nom de fonts.

Font de pantalla

joc de caràcters bitmap

-> ampliació = font escalonada

·diferents sèries per font

·vinculació font de pantalla amb outline.

·True Type:  Creada per Apple a final del 80 per a competir amb PS1 i la defineixen els "splins".

És portable completament (multiplataforma)

Composada per fitxer únic (vectorial) 

· Extensió.suit .ttf

(anteriorment) s'acompanya de maleta de tipus per accelerar visualització en pantalla = desfasat per ATM i potència de CPUs.

PS1 vs TTS

--PS1

·rasteritzat óptim - > mateix LDP (Ps)

·acceptada per tots dspositius Ps

·fonts de treball però totes factories

--TTS

· major versatibilitat multiplataforma (PC)

· fitxer únic

· rasteritzat més lent - > conversió a PS (no acceptada per tots dispositius PS).

· millor hinting(millor qualitat de la tipografia) - > major pes en memòria (2048·2048 vs. 1000·1000) 

·Multiple Master: Creada per Adobe i la basada en Unicode- > doble byte (cada font adopta forma diferent sense distorsió) i nom´s funciona amb utilitat ATM.

·Open Type: Creada per Adobe i MS, i adoptada per Apple, també basada en Unicode -> doble byte, te caràcters expandits i opcions tipogràfiques avançades.

Arxiu únic - > font autocontenida

 Total compatibilitat amb fonts TTf i PS1 i cross- platfform real.

Tipografies comuns- Dissey únic. 

Tipografies professionals- Disseny diferenciat.

--Versabilitat de Recursos:

·Versaletes reals

·Xifres clàssiques desalineades

·Fraccions i ordinals

·Lligadures

·Caràcters decoratius = .gralment (editables desde paleta de caràcters (MAC)

· Caràcters diferents = ideals per a capitulars

· Caràcters no llatins

--Tipus de Open Type

Stnadar: 387 caràcteres i 21 idiomes.

Pro: 21 idiomes.

Com: 48 idiomes.

--Open Type i aplicacions

des de introducció = recursos OTF

des de versió 7.0 suporta Unicode i Open Type, sense limitacions.