UF1: Història de la informàtica
Test de turing
·Aquest test requereix que un ordinardor sigui capaç de mantenir una 'conversa' amb una persona (sense que aquesta pugui distingir si està mantenint una conversa amb un ordinador o un altre ésser humà..)
La preinformàtica
·Desde fa mil·lers d'anys, fins fa cincuanta, per calcular s'utilitzava l'àbac.
En 1947, un japonés amb un àbac va ser capaç de calcular més ràpid que un altre amb calculadora.
Abac
La Pascalina
-Normalment ,es pensa que les tecnologies noves segueixen per una intervenció de l’atzar , de l’acció inventat iva d’un gran home o dona .
-Els que tenen actituds utilitzen les noves tecnologies .El 1672-1673 , la calculadora de Leibniz feia càlculs de les quatre operacions bàsiques i extreia l’arrel quadrada encara que no sempre el resultat era correcte.
-1862, Charles Xavier treu l'aritmòmetre, amb l'idea de poder comercialtzar-lo, aquesta calculadora no fa errades.
-1801, 129 anys després, Joseph Marie Jacquerd, va colocar dissenys en els seus telers, mitjançant un sistema ed cartons perforats.
Trets diferencials amb tot l'anterior:
- El teler pot programar-se.
- Disseny són atractius i modificables per diferents clients.
- Les targetes perforades s'utilitzarien fins la dècada de 1970.
- Factor de progrès vital en la històrtia (entrada de dades)
-Charles Babbage, construeiix ua màquina per poder fer tots els càlculs i fòrmules complexes del seu doctorat.(Fa servir les targetes perforades de jacquerd).
-Augusta Ada Byron. Va ser la primera dona informàtica i programadora del món. (Hi ha un llenguatge de programació amb el seu nom).
-1890, Hermann Hollerith, va desenvolupar un equip en base als cartrons inventats per Jacquerd.
Per fer el cens de 1880 dels EE.UU, es tardaven 7 anys, ja que es feien manualment.
Aixi els cens de 1890 ja va fer-se en 2 anys i mig.
-El 1896, va fundar la Tabulation Machine Company, que després va unir-se amb dues empreses i formaran la Computing Tabulation Recording Company (1911).
-Al 1924, després de la mort de Hollerith la CTRC va canviar de nom, passant a anomer-se IBM (International Bussiness Machine).
La informàtica
- La Segona Guerra Mundial (1939-1945) proporciona un estímul als governs per invertir en investigació per fer bones computadores.
- Després de la Segona Guerra Mundial, els informàtics parlen de la 'Generacions informàtiques'
- La industria militar dona peu a que els investigadors es posin les piles.
-1943, per encàrrac de la Marina Nordamericana. La IBM va construir el Mark I, totalment electromecànic. (17 m de llargada, 2,5 m d'alçada i 5 tonelades de pes.
diferents clients .
-Amb l’entrada de dades representa un progrés vital en la història de la informàtica .
-Les targetes perforades s’utilitzarien fins a la dècada de 1970.
-Amb l’entrada de dades representa un progrés vital en la història de la informàtica .
-Les targetes perforades s’utilitzarien fins a la dècada de 1970.
Primer computador modern:
-Charles Babbage: construeix una màquina diferencial per poder fer tots els càlculs i fórmules complexes del seu doctorat.
Fa servir les targes perforades de Jaquad.
Té un sicle formatiu , entrada- processament- sortida –emmagatzematge.
-El 1991, el museu de ciències de Londres construeix la maquina amb els seus plànols i va funcionar .
Fa servir les targes perforades de Jaquad.
Té un sicle formatiu , entrada- processament- sortida –emmagatzematge.
-El 1991, el museu de ciències de Londres construeix la maquina amb els seus plànols i va funcionar .
-Agusta Ada Byron : la primera dona informàtica i programadora del món , va contribuir en els plànols de Charles Babbage. Hi ha un llenguatge de programació amb el seu nom .
El 1890 Hermann Hollerith , per accelerar el treball del cens dels EE.UU va desenvolupar d'acord ambls cartons perforats.
-Hollerith era un estadístic .
-Per fer el cens del 1880 del EE.UU es tardarà 7 anys (treball només manual ).
-Gràcies a ell es van codificar les respostes de les targes.
El 1896,l’èxit de Hollerith que va fundar Tabulation Machine Company, que després va unir-se amb dues empreses i van formar la Computing Tabulatoion Recording Company (1911).
El 1924 , després de la mort de Hollerith , la CTRC va canviar de nom , passant a anomenar-se : IBM ( Internacional Business Machine ) .
El 1896,l’èxit de Hollerith que va fundar Tabulation Machine Company, que després va unir-se amb dues empreses i van formar la Computing Tabulatoion Recording Company (1911).
El 1924 , després de la mort de Hollerith , la CTRC va canviar de nom , passant a anomenar-se : IBM ( Internacional Business Machine ) .
2n Part:
Les raons:
-La 2n Guerra Mundial (1939-1945) proporciona un estímul als governs per invertir en investigació per fer bones computadores (per fins militars ).
-Després de la 2n G.M per descriure el progrés tècnic dels ordinadors ,els informàtics parlen de generacions informàtiques cadascuna amb les seves diferències .
-La 2n Guerra Mundial (1939-1945) proporciona un estímul als governs per invertir en investigació per fer bones computadores (per fins militars ).
-Després de la 2n G.M per descriure el progrés tècnic dels ordinadors ,els informàtics parlen de generacions informàtiques cadascuna amb les seves diferències .
S’ utilitzara per fins bèl·lics , el primer ordinador automàtic tenia 750.000 parts.
Mark l Era una maquina molt lenta tardava entre 3i 5 segons per una multiplicació senzilla.
ENIAC:
L’orinador ENIAC : 1946 ,tenia 18.000 vàlvules de tub , en un ordinador de només 3 segons per operació.
Però : no guardava els resultats , i els havien d'anar repetint les operacions .
Així John Von Neumann , aconsegueix el concepte d’emmagatzematge de programa.
Vàlvules de tub
La 1ra Generació d'ordinadors (1951-1959):
La 1ra Generació d'ordinadors (1951-1959):
-Els ordinadors es divideixen al mercat comercial.
-Fan servir vàlvules de buit. Les vàlvules de buit podien multiplicar dos nombres de 10 dígits ,40 cops per segon ...
-Els tambors magnètics apareixen i serveixen com un sistema d’emmagatzematge secundari.
Però : les vàlvules de buit fallaven perquè es cremaven , els ordinadors estaven parats molt temps.
També els ordinadors eren molt cars ,necessitaven instal·lacions especials i personal qualificat.
-Personal qualificat: treballen en llenguatge màquina tot son 0 i 1 ,són especialistes els que programen aquestes màquines.
-Les maquines encara treballaven amb targetes .
-Personal qualificat: treballen en llenguatge màquina tot son 0 i 1 ,són especialistes els que programen aquestes màquines.
-Les maquines encara treballaven amb targetes .
Segona generació d'ordinadors (1959-1963):
1948, transistor.
Gràcies això, els ordinadors són:
Gràcies això, els ordinadors són:
-Més petits -Més petis
-consumeixen menys energia -Més ràpids
-Treballaven en fred. -Més fiables.
-Gràcies als llenguatges d'alt nivell, els ordinadors són més fàcils de programar.
-Poden comunicar-se entre ells, per linies telèfoniques (lentament).
-Cinta magnètica sustitueix al tambor com a emmagatzament secundari (una sola cinta pot guardar la informació de 1.000 targetes perforades).
PERÒ, l'ordinador es queda parat.
Una primera sol·lució al problema va culminar al 1964, amb la sortida final de ILLIAC IV, el primer superodinador.
Altre sol·lució al problema seria el MAC (ordinador d'accès múltiple).
PERÒ, l'ordinador es queda parat.
Una primera sol·lució al problema va culminar al 1964, amb la sortida final de ILLIAC IV, el primer superodinador.
Altre sol·lució al problema seria el MAC (ordinador d'accès múltiple).
La 3ra Generació d'ordinadors:
-Una altre invent de 1958 canvia notablement la forma de fabricar ordinadors :els circuits integrats o semiconductors.
Els circuits integrats , incorpora molts transistors i circuits dins d'un disc senzill o xip. Eren més ràpids , tenien mes memòria , i més fiables.
El PDP-8 va ser el 1r miniordinador del mercat al 1965. PDP volia dir "processador de dades ".
-Els ordinadors van baixar el seu cost una quarta part del que costaven .
-Les petites companyies per fi podien comprar ordinadors.
-Hi va haver una febre de vendes i IBM treu el 360 de distintes mides ,però basat en el mateix llenguatge màquina.
-El 1967 .IBM decideix obrir els seus sistemes de manera que l'usuari només havia de comprar els convertidors de llenguatge que necessités .
-Això és important: perquè és el principi de l’industria del software.
La quarta 4a Generació:
Un invent de principis de la dècada de 1970 va ser el xip microprocessador (Intel 4004):
- Te en un sol xip tota l'unitat de control i l'unitat aritmeticològica d'un ordinador.
- Les tècniques de fabricació han permés fabricar-los a gran escala, aquest xip conte milions dels antics.Les grans companyes no varen prendre seriosament aquesta novetat, deien que era una joguina.
Altair de MITS de 1975, és el primer microordinador
- A finals de la dècada de 1970: kits de muntatge d'ordinador per aficionats.
PERÒ: Dos joves empresaris, Steve Jobs i Steve Woznaik somien en crear un 'ordinador domèstic'.
Aixi que venen el seu cotxe per 1000 euros; i en un gartge funden Apple Computer, el 1977.
APPLE IIJa tenia forma d'ordinador amb teclat, monitos, unitat de disc i sistema operatiu.
- Cada cop hi han més transistors en un xip: Pentium Pro, 5,5 milions.
- Es desencolupen les primeres xarxes d'alta velocitat. (Xarxes LAN i xarles WAN)
La 5a Generació:
-Tenien una gran versatilitat de software.
-No feia falta sabé informàtica per utilitzar els ordinadors , gracies a les GUI ( interfase gràfica d'usuari) , primer Apple amb el seu "FINDER" i després Microsoft amb Windows (molt de temps després ).
-Des de 1981 fins al 1991 Apple i Microsoft no eren compatibles i no es podien compartir arxius entre els diferents plataformes .
En el 1969, en la Guerra Freda entre EE.UU i l' Unió Soviètica , la ARPA.
Al gener de 1983 l'ARPANET va canviar la seva raó social de NCP a TCP/IP , i el 1985 apareix el FTP .
El CERN va llaçar la idea i va crear la "World Wide Web" entrelligant sistemes.
